De Germani Deliramentis

Capritxosa. Com una nena petita ets capritxosa, llibertat, que vas i vens sense que ningú t’ho hagi demanat. Oblit. Buscant-vos us vaig perdre, i ara que us tinc, no us vull, però aquí sou, i us escric, per desfer-me d’aquest l’oblit -quin oblit?-, i així entregar-te, llibertat, que d’ell vas néixer. Quan? Per què? No ho recordo, i si em sobta el record llavors no sóc lliure, perque només el vull esborrar. I si sóc lliure d’entregar-te, llibertat, ja no recordo per què volia fer-ho. No et volia. No sé per què. No sé quan vaig poder pensar el que ja no recordo haver pensat. El capritx em guareix, però no sé de què. Podria, però no vull saber-ho, i sóc ben lliure, de no saber-ho, de no voler, d’oblidar, i de recordar, algunes coses, i escriure-les. Sóc lliure d’escriure merda, i d’escriure-la en català. No recordo com era allò d’escriure bé, no ho vaig fer mai, però abans em penso que apreciava els resultats.

El català que abans m’acompanyava, ara és passat, i per això t’escric, català, perque tú no cauràs en l’oblit, com tantes altres coses, que ara recordo. Quines? Sóc lliure de no dir-les. Però sé que elles, totes, també se’n recorden de mí.